dilluns, 28 de febrer del 2011

Líders d'opinió, la versemblança

Quin és el paper dels líders d’opinió? Des de fa temps que se m'en considera un i crec fermament en la responsabilitat que tenim cap a la societat. Per aquest motiu sempre he intentat ser una professional rigurosa, seriosa i implacable. Mai no m'he venut als interessos polítics o comercials i em considero independent i insubornable. Degut a la meva responsabilitat envers el públic tot el que escric en aquest bloc està basat en les meves investigacions.

El que tinc entre les mans és moralment denunciable i tard o d’hora havia de sortir a la llum, especialment tractant-se del nostre President Bosch. Així doncs, tinc el deure d’escriure sobre el tema. No és per cap afany de protagonisme, és pel deure moral i ètic de mantenir informat el públic que té el dret a saber.


Com ho demostren les revoltes del nord d'Àfrica, els responsables polítics tenen un deure inexcusable davant del seu poble, i el primer, la credibilitat i l'honor. Com podríem doncs, en una democràcia europea, assentada i cabal, deixar passar informacions sobre activitats tan execrables com les que obren els nostres líders polítics?

Com a periodistes responsables tenim el deure d'explicar el que sabem, per molt dolorós que pugui ser i per terribles que siguin les seves conseqüències. Estan preparats els nostres polítics per acceptar les seves pròpies incongruències? Seran les xarxes socials les provocadores de la nostra pròpia revolució democràtica?

... la resposta als blogs, a les xarxes, i tots amb el deure de contrastar la informació.

dimecres, 23 de febrer del 2011

Abús de poder i tràfic d’influències

Confirmat:
definitives són les proves que en aquests moments tinc a les meves mans.

Avui, i després de dos anys d'investigacions, tinc a les meves mans unes fotografies reveladores que inculpen directament al President Víctor Bosch en un delicte aberrant.


Sóc conscient que aquestes acusacions són d'una gravetat terrible. I vull confessar que no les faria públiques si no tingués la certesa de la qualitat i fiabilitat de les meves fonts. Qualsevol altre periodista, amb una trajectòria més curta, hauria frisat per desvetllar el contingut del cas "Desclassificats" amb la primera sospita.

El meu treball d'investigació no busca la notorietat, va en la recerca de la veracitat de la notícia. Han estat 2 anys des que el primer document em va arribar a les mans per error, i a partir d'aquí he estirat un fil, cada vegada més embolicat, que ha acabat esquitxant fins al President del Govern. I de quina manera!

De res serviran els desmentits, les acusacions d'oportunisme i les calumnies que a partir d'avui pugui rebre. Tinc un programa de televisió, —"La Butaca",— i un espai per a vostè, Senyor President. El convido a venir i a explicar-se, a revelar-nos la veritat. No un conte de fades, o la seva visió del que és veritat, sinò l'autèntica certesa de l'assumpte.

I si vostè no l'explica, aleshores ho faré jo, i emetrem, en directe, les fotografies que l'inculpen.

dissabte, 19 de febrer del 2011

La responsabilitat del periodisme

Molts critiquen la posició del periodista davant la dels opinadors lliures a la xarxa, ara tots són periodistes i poden influir en l’opinió pública, però això és creïble?


Tothom contrasta aquesta informació?
Tots els bloggers tenen la mateixa informació qualitativa que un periodista professional? Em temo que no. La professió de periodista va més enllà de la pura especulació.

En el cas que ens ocupa en aquest moment, no podem fer-hi broma: la solvència de tot un president de govern. I aquí, la veracitat de la informació és fonamental. La xarxa va plena d'opinions dels internautes, dels polítics, dels ciutadans, però la informació de qualitat va més enllà del que puguin dir en el safareig d’internet.

El paper del periodista és la clau en un cas com el dels documents desclassificats del president Bosch. Fins ara tots han opinat, però només a partir de la publicació documentada que obra en el nostre poder, és quan crearem la veritable informació. La xarxa és oberta i pública, i la informació és per tothom, però alguns temes encara són responsabilitat professional del periodisme.

dissabte, 12 de febrer del 2011

El defensor de la veracitat i l'honestedat

El president Bosch és el defensor de la veracitat i l’honestedat en política més actiu dels darrers temps. Des del gabinet de premsa de la Presidència s’emeten comunicats, dia darrera dia, explicant les grans obres fetes pel seu govern, i el compromís personal i polític del president.

El President Bosch, foto oficial

Però aquest no és un negoci net: Tot això passa mentre nosaltres rebem, també cada dia, notícies desclassificades sobre el govern i les seves activitats poc clares.

Podem confiar en que una institució fonamental de la nostra democràcia sigui conseqüent amb el que representa? Si tot indica que el nostre president està involucrat en activitats fosques, tal i com apunten aquestes filtracions, incloent-hi fotografies i papers oficials, segurament algú haurà de donar explicacions molt precises.

La veracitat de les nostres fonts està contrastada, però hem de ser equànimes i esperar a les explicacions del nostre president per a tenir una opinió veraç.

Ara no estic fent cap judici. Tant sols em vull remetre a les proves. Però el meu compromís com a professional de la informació ha estat sempre el de buscar la veritat. I a això em dedico.