Els límits de la proteccióals càrrecs públics

El paper del periodisme és cada vegada més complexe. Em plantejo com la forma amb la que expliquem les notícies va directament relacionada amb com les vivim, i en això, hi ha temes que són inevitablement punyents. En l’affaire de Desclassificats que relaciona al President Bosch amb un tèrbol assumpte, és cabdal fins a quin punt estem disposats a viure amb el que sembla que pot haver passat.

La nostra pròpia consciència ens ha de permetre prendre decissions a l’hora d’explicar els fets, per molt importants que en puguin ser les conseqüències.

Pot un president del govern amagar-se darrera el seu càrrec per a esquivar la seva responsabilitat?
I més quan les acusacions són tan aclaparodores?
La protecció que un càrrec institucional proporciona a les persones que l'ostenten és fonamental per protegir la institució i la feina del servei públic; però tambe és veritat que tot té el seu límit, i aquesta és la disjuntiva. On posem els limits?

Segurament el que estem vivint aquests dies amb el cas del President Bosch és una mostra de que el paper del periodisme en política és una de les claus per a discernir fins a quin punt les responsabiltiats s’han d’assumir per part dels responsables polítics.

Està el President Bosch preparat per assumir-les?
En el camp del periodisme, i com a professionals, hem de ser conscients de que tot el que trasmetem com a informació ha d’estar basat en la versemblança, i en aquest cas, especialment! És per això que la nostra obligacio és la d'informar, per molt terribles que siguin els fets i pitjors les seves conseqüències.